Ingredients per a 2 persones:
- 4 talls d'abadejo dessalat
- 3 carxofes
- 4/5 dents d'all
- Tomàquet
- Ceba
- Julivert
- Ametlles torrades
- Sal
- Oli
Elaboració:
Netegeu les carxofes, talleu-les a trossos i poseu-les a fregir a una paella a foc suau.
Escorreu l'abadejo, eixugeu-lo i l'enfarineu. Poseu una paella amb oli al foc, afegiu els grans d'all per a aromatitzar l'oli i fregiu l'abadejo. Procureu no passar-vos de cocció. Reserveu damunt de paper absorvent per eliminar l'excés d'oli.
Mentrestant, feu un sofregit amb una mica de ceba i tomàquet. Prepareu una picada amb les ametlles i el julivert i l'afegiu al sofregit. Doneu unes voltes i afegiu una mica d'aigua (si preferiu la salsa per sucar-hi pa, afegiu més aigua, nosaltres hem preferit que quedi més sequet). Deixeu coure un parell de minuts.
Afegiu a la paella les carxofes i l'abadejo i deixeu escalfar-ho tot junt un parell de minuts i ja podeu emplatar.
.
Molt bona recepta, però com moltes receptes en català si està inserint el ditxós "dent" d'all. Perdoneu però algú ho havia de dir. En català no existeixen els "dents" d'all. En català diem: un gra d'all, tres grans d'all. Res de "dents" d'all. Això és una mala traducció literal del castellà. Procurem no fer barreges lingüístiques.
ResponEliminaSalutacions cordials,
Joan
Hola Joan, moltes gràcies per la teva correcció.
EliminaQuan publico les receptes procuro fer-ho amb el català normatiu, tot i que molts cops es cola el català que parlem a casa i, justament, a ma mare sempre li he sentit dir "dent d'all”, però ja li faré saber que no està utilitzant el català normatiu. Tot i això, comentar-te que “dent d’all” és correcte en valencià (que per a mi és el català que es parla al País Valencià).
Les Terres de l’Ebre som zona de frontera, on parlem un “català de transició”, utilitzant sovint paraules i expressions valencianes, sobretot al Delta, zona que va rebre a principi de segle XX una gran afluència de jornalers valencians per a treballar en el conreu de l’arròs, molts dels quals es van establir definitivament a casa nostra i dels que hem “heretat” no només paraules i expressions, sinó també costums i receptes culinàries.
De tota manera, vull demanar disculpes per totes les errades lingüístiques que es puguin trobar al blog. Podria posar com a excusa que és una web d’una aficionada a la cuina que no té altra finalitat que la de compartir receptes i maneres de preparar-les, però intentaré millorar a l’hora d’escriure i fer-ho amb el català normatiu. Malgrat això, no renunciaré a expressar-me amb el meu català ebrenc o de frontera, a utilitzar, segons em convingue, gra i dent d’all, abadejo i bacallà, fesols i mongetes, primentó i pebrot , tomata i tomàquet, pataca i patata, panís i blat de moro...
Bona cuina!
molt ben dit noia
Eliminamolt ben dit , magnific
EliminaT'agraeixo molt el teu comentari,natros som d'aquí baix i parlem com Mos an ensenyat i estic molt orgullós de parlar així,s'agraeix molt saber com es diu correctament i en algun moment de la vida ho aplicarem,però recordeu i respecteu,som d'aquí baix,per cert sóc un fan teu i cuines con a casa meua,ma mare també me deia dents d'all,sóc de Camarles,una abraçada per a tots
ResponEliminaMoltes gràcies a tu. Orgullosos d'haver nascut al Delta de l'Ebre i a les Terres de l'Ebre, de la nostra cultura i tradicions. I és que, per a natros, és el millor lloc del món on viure.
Elimina