Molts
cops, no disposem del temps que ens agradaria dedicar a la cuina. La nostra
activitat laboral i altres activitats en les que solem col·laborar, ocupen gran part del nostre temps.
Per
això, sempre que podem, aprofitem per fer conserves i altres preparats que en
algun moment ens ajudaran a avançar la feina.
Des de
petits sempre hem vist com a l’estiu es feien conserves (tomata, samfaina, bajoques,
primentons i albergínies escalivades, melmelades, etc.) per consumir a l’hivern
i, en els darrers anys, els congeladors també han ajudat a facilitar la
conservació d’aquest aliments.
Aquesta
tradició, de guardar quan tens per consumir quan vols, la tenim molt present.
El meu
pare s’ha dedicat la major part de la seva vida a l’agricultura i ara, ja
jubilat, continua conreant un hort per proveïr a tots els membres de la família.
I el meu sogre, paral·lelament a la seva feina, ha conreat un hort amb fruiters
i amb algunes plantes per a casa.
A
nosaltres, ens agrada anar a cullir-nos les verdures i hortalisses, veure com
madura la fruita als arbres i, des de fa
un temps hem començat a implicar-nos en el cultiu, encara que no tot el temps
que ens agradaria.
En el
bloc trobareu diferents entrades de conserves, com aquesta del tradicional
sofregit, tan present i important a la nostra cuina: el sofregit.
Aquests
potets els vam preparar el passat dissabte, n’hi vam fer de dos tipus: el clàssic,
amb ceba, all i tomàquet i amb picada d’ametlles i julivert.
Qualsevol
dia arribarem a casa amb el temps just i amb el sofregit avançat podrem
preparar qualsevol plat.
Ingredients per al sofregit clàssic:
- Ceba
- All
- Tomàquets madurs
- Llorer
- Sal
- Oli
Ingredients per al sofregit amb picada:
- Els mateixos ingredients que per al clàssic
- Ametlles
- Julivert
Elaboració:
Trinxeu la ceba ben petita. Poseu una paella al foc amb oli d'oliva i afegiu la ceba. Deixeu confitar poc a poc, fins que comenci a agafar un color daurat. Per facilitar la cocció de la ceba, saleu-la i si fa falta, afegiu un rajolí d'aigua. Però sobretot, no heu de portar pressa.
Mentre, peleu i netegeu de llavors els tomàquets. Tritureu-los i els afegiu a la paella. Poseu una fulla de llorer i deixeu coure a foc lent fins que el tomàquet s'hagi sofregit.
Per a fer el sofregit amb picada heu de segui el mateix procediment però abans d'incorporar el tomàquet, poseu la picada i doneu unes voltes per barrejar bé amb la ceba.
Deixeu refredar una mica el sofregit abans de posar en pots. Jo utilitzo pots molt menuts.
Coeu-los al bany maria durant 30 minuts, deixeu refredar els pots i ja podeu etiquetar.
.
Molt bona idea aprofitar ara que els horts donen tants fruits per fer conserves! sens dubte un luxe del que gaudireu durant la resta de l'any!
ResponEliminaJo acostum-ho a fer molta conserva, tant de tomàquet cru, com sufragui’t, però dos anys, que hi he posat ceba, se'm ha fet malbé ?
ResponEliminaHola Viqui, de moment no se m'ha fet malbé cap pot de sofregit, els de l'any passat els vaig acabar no fa molt i tots van surtir bé.
EliminaJo faig conserva des de fa molts anys de tomata, de samfaina, tant fregida com crua, ceba confitada, i de moment tot correcte.
Sento no saber-ne el motiu i poder ajudar-te. Gràcies per visitar el bloc.
Salut.
Unes conserves moooolt útils! Això de tenir avançat el sofregit en arribar a casa és una delícia!
ResponEliminaHola Núria. Moltes gràcies per la recepta! El toc de llorer em sembla fantàstic, el posaré en pràctica avui mateix. Ara mateix tinc un dubte: sobre com tancar els pots. En fer melmelada, posem la melmelada, en el pot prèviament bullit, i el tapem, deixant-lo refredar tombat. És a dir que no el bullim. En aquest cas vosaltres el poseu al bany maria. Penses que pot haver-hi algun inconvenient si ho fem tombant el pot? o és necessari per assegurar una millor conservació el fer-ho al bany maria? Gràcies!
ResponEliminaA casa quan hem fet conserva sempre ho fem al bany maria. Pensa que a la melmelada el sucre hi fa de conservant, però el sofregit simplement són uns productes cuinats. Jo t'aconsello fer-ne el bany maria, a més, com normalment és més pràctic fer-ho amb pots petits, tampoc tindràs massa problemes en trobar una olla gran per bullir-los. I gràcies per seguir el bloc. Amunt la cuina i si em permets, més amunt encara la catalana.
Elimina