Aquesta recepta la vaig trobar a una revista de les que tinc de cuina de fa molts anys, però no n'havia fet mai. He variat una mica la forma de preparar-la, modificat la quantitat de sucre (menys) i també he afegit la canyella, o sigui, que l'he fet com he volgut. És curiós que sent la proporció de carlotes més gran, domini el gust cítric de la taronja, no ho diries mai que l'ingredient principal és la carlota. El sabor d'aquesta melmelada trobo que és una barreja de préssec i taronja, molt bona. Proveu de fer-la, segur que us sosprendrà.
Nota: A les Terres de l'Ebre, a la pastanaga l'anomenem carlota. Desconec si comparteix arrel amb carrot (anglès) i carotte (francés). Molta gent gran (a la meva mare li he escoltat dir moltes vegades) també empra el mot safranòria (el correcte segons el GDLC seria safanòria, que s'utilitza també en terres valencianes). La safanòria és la carlota borda que es conreava per alimentar el bestiar.
Ingredients:
- 750 grs de carlota (sense pelar és aprox. 1 quilo)
- 450 grs de sucre blanc
- 2 taronges
- 1 llimona
- 1 branca de canyella
Elaboració:
Ntegeu i peleu les carlotes. Talleu-les a trossos i els poseu en una cassola amb aigua i les bulliu. Nosaltres ho hem fet amb una cassola ràpida, amb poca aigua, només 3 minuts, per a que no quedin massa bullides. En una cassola normal el temps serà superior. Recordeu que han d'estar cuites però no passades.
Escorreu-les bé i passeu per la batedora. Afegiu al puré la pell ratllada de les dos taronges i la de la llimona.
Acabeu de pelar les taronges, les feu a trossos i les afegiu al puré, juntament amb el suc de mitja llimona.
Per últim, afegiu el sucre, remeneu bé i poseu-ho tot en una cassola.
Afegiu la branca de canyella i ho deixeu coure a foc lent fins que agafi la textura de melmelada, uns 30 minuts.
Vigileu de no cremar-vos perquè esquitxa molt. Un cop la melmelada estigui feta, ja podeu envasar en pots de vidre, previament esterilitzats, que coureu al bany maria durant 25 minuts.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada